ARA VaDeJocs

Encara tenim a sobre la ressaca de l’E3. Els nostres ulls veuen imatges en 3-D directament de les pantalles, els nostres moviments es transformen en accions als videojocs, i encara estem intentant veure totes les aplicacions que pot tenir un comandament amb una pantalla tàctil incorporada. Per desconnectar una mica, us proposem una viatge que va començar el 1983 i que a dia d’avui encara dura. Sense processadors de doble nucli, ni filtres anti-aliasing, ni canals de so, ni la capacitat de moure X milions de polígons,…

Us estem parlant en aquest cas concret de l’MSX, un ordinador que permetia la compatibilitat amb productes i perifèrics de més d’un centenar de fabricants. La seva versatilitat, i la seva facilitat a l’hora de programar, va ajudar a molts usuaris novells a fer les seves primeres creacions. Amb el temps, les noves tecnologies s’anaven imposant, però el boca-orella i Internet, els ha tornat a reunir, i no només en el ciberespai. L’Associació d’Amics d’MSX (AAMSX), ja porta anys organitzant Reunions d’Usuaris (RU). El passat dissabte dia 4 es va celebrar la 39a edició, i allà hi vàrem ser per veure de primera mà aquesta peculiar trobada.

Sense més informació, hom podria pensar que aquests tipus d’esdeveniments s’organitzen en base a la nostàlgia dels seus assistents, per recordar aquells temps passats sense cap més història. Però en pocs minuts ens adonem que el que allà es cou és quelcom més gran. Efectivament la nostàlgia és el punt de partida comú de la gran majoria dels assistents, però el que importa és que s’utilitza com a motor creatiu. No es veu l’MSX com un aparell obsolet al qual rendir culte, sinó com una eina per aprendre, experimentar i compartir. Desprès d’una breu visita guiada ens dediquem a observar als assistents, a parlar amb els representats de cadascun dels estands, i com no podia ser d’una altre manera, vàrem estar jugant una estona. Potser, el millor que podem fer per explicar el que podem trobara una Reunió d’Usuaris d’MSX, és escolta les experiències i les opinions d’aquells que la fan possible.

El primer estand que visitem és el de Matra, una petita productora de jocs, on a més trobem la primera cara coneguda. Si sou fans del programa Generació Digital, segurament us sonarà el nom STAR. Entre la radio i la televisió, l’STAR també troba temps per produir jocs per a MSX entre d’altres formats antics. Encarregar els cartutxos, gravar els jocs, i fins i tot fer la caràtula. No es pot dir que es tracti d’un negoci en alça, però de vegades la satisfacció de fer les coses bé, és prou recompensa. Per a ell, “Tot el que és l’oci interactiu i tot el que és entreteniment digital ho veig en un context històric, com ho podria veure un estadista, un historiador o un contable”, i posant com exemple els jocs d’Atari afegeix: “A mi m’interessa saber de on ve, com va començar, quin màrqueting feia servir, com ha arribat a ser el que és”.

En aquesta reunió d’usuaris es presentava en exclusiva Qbiqs, un joc inspirat en Quarth, el títol de Konami que barreja trencaclosques i habilitat. Fernando, el seu creador, al qual podeu seguir la pista al seu blog Z80ST, no podia amagar el seu somriure de satisfacció “tenir-lo en format físic i poder dir que això ho he fet jo, ha sigut genial”. Realitzar el joc li ha costat moltes hores lliures dels últims cinc anys, però la idea es va gestar el juliol del 1990, quan vaig veure a la revista MSX Club la ressenya de Quarth, i vaig pensar “jo he de fer un joc com aquest per a MSX-1”. Vint-i-un anys han passat des que va tenir la idea fins que s’ha fet realitat. Com deia Martí i Pol: “No res, una fotesa”.

Jon Cortázar arriba des del Pais Basc. És programador de RELEVO Videogames i la seva especialitat són els jocs de 8 bits, entre els quals destaquen La Corona Encantada, o Invasion of the Zombie Monsters. Ha treballat amb autèntics mites de l’època daurada dels videojocs a Espanya, com el dibuixant de còmics Alfonso Azpiri, que dissenyava les caràtules dels títols de Dinamic entre d’altres, i la música de César Astudillo, compositor de la majoria de bandes sonores per a Topo Soft. Durant la RU van presentar Azzurro 8-Bit Jam, un joc de reflexos que podrem gaudir al pub Azzurro de Bilbao. Es tracta d’una altre manera de viure dels videojocs. En comptes de vendre el producte al màxim nombre d’usuaris, es fa un joc dissenyat específicament per promocionar un establiment o una marca concrets. A finals d’any, presentarà Los Templos de Fuego, la segona part de La Corona Encantada.

Vicente, un altre programador amb el pseudònim Kotai (una barreja de Konami i Taito), va començar a programar per a MSX durant els anys 80, i actualment també es dedica a fer reedicions de jocs clàssics, però en aquest cas, orientats al multijugador online. El seu Mini Racing Online permet reunir a un total de 32 jugadors, i va guanyar un premi a la Campus Party de València l’any 2005.

La gent de Paxanga Soft també es dedica a fer remakes. En aquest cas, l’objectiu és ser fidels al títols arcade originals, fins al punt d’incloure tots els secrets que guardaven.

El Rafel és el vocal de l’Associació d’Amics d’MSX, però per donar exemple, també programa per a MSX dins del grup The Pets Mode. El títol que ens porta és Han’s Adventure, un joc d’exploració on haurem de sortir de diverses masmorres abans de que se’ns esgoti el temps, i evitant diversos tipus de monstres. Seva és una de les reflexions més acurades sobre l’objectiu de les Reunions d’Usuaris: “L’objectiu no és que es pugui pensar que això és nomes una compravenda de material antic, sinó que el que realment volem potenciar és crear coses fent servir aquesta màquina, ja sigui fent un joc o creant hardware específic com pot ser el so, però utilitzant la plataforma MSX”.

Efectivament no tot han sigut jocs a la 39a Reunió d’Usuaris. Un cas realment peculiar és el de Sander van Nunen, un holandes que va venir a Barcelona per mostrar el hardware, que ha creat amb altres usuaris d’un grup anomenat Supersoniqs, que inclou una targeta de so que permet enviar la música dels jocs de MSX a qualsevol sintetitzador MIDI per escoltar els efectes i la música amb una millor qualitat a més d’un cartutx que fa compatibles els jocs de Sega Master System a MSX. Normalment al món dels videojocs parlem de retrocompatibilitat quan una plataforma pot emular jocs d’un sistema anterior. En aquest cas estem parlant d’una plataforma anterior que pot reproduir jocs d’una sistema posterior. Sander ens confessa que li agrada venir a aquest tipus de reunions: “La gent d’aquí és més activa que a Holanda, i es mostren més entusiasmats pels nous productes. És molt agradable”.

Durant la tarda es van fer concerts de música utilitzant plataformes de 8-Bits. Jose i Alberto de 303 BCN es van ser els primers. L’un utilitzava un Commodore i una Amiga per fer el so mentre que l’altre feia efectes visuals a partir d’un programa per a MSX creat per ell. “Fins a cert punt és ecològic. Estàs reutilitzant ordinadors continuen sent útils. De vegades no necessites una potència de càlcul brutal per a fer segons quines coses”.

Tot seguit entrava en escena Lowtoy un grup del qual formen part Manu i Lautaro. Es dediquen a fer art audiovisual amb plataformes obsoletes i circuit bending, és a dir,  obrir diversos aparells electrònics i remenar de dalt a baix barrejant cables, fins a obtenir qualsevol tipus de so. Una Game Boy, un ordinador de joguina per aprendre l’abecedari,… tot és susceptible de patir modificacions.

Les reunions d’usuaris d’MSX estan obertes a tothom i són recomanables 100% per a qualsevol que tingui un mínim curiositat pels videojocs. Allà hi trobarà una comunitat molt diversa, i ofereix entreteniment a qui vulgui passar l’estona i ajuda a qui vulgui endinsar-se en el món de la programació per a MSX.

A finals d’aquest any se celebrarà la 40a reunió, i pel que ens va dir el Toni, president de l’AAMSX, tenint en compte que és un número rodó, la volen fer ben grossa. Sens dubte una bona oportunitat per tornar a gaudir dels videojocs en 8-bits com cal.

Comenta-ho al fòrum